Oriol veient el que passava opta per l' evasió.
I ja de seguida m' he fotut jo l' ostia, com sempre ! patinasso i enterra noi, com sempre m'he fet mal. Algún pocamic se li ha sentit el riure despiadat ! però mira després nostresinyor l' ha castigat i també se l' ha pegat !!!
I és que la sendera estava banyada, algú que és pensa que la sendera és seva, ha posat pedres i en lo poc encertats que baixàvem, doncs mira dos tocats de quatre, comencem bé.
Després pujadeta a la mola Eloi que sembla un Vitorino en eixos quilets de menys i la resta radera, los dos despitats Gerard i Oriol com sempre perduts, trian tot los cruzes malament i això que un ja ha fet la ruta un munt de vegades, però res... son com peixets d' aquari, sense memoriaaaaa.
Cova Cambra i baixada fins al Regatxol molt reguapa, aquí ja estava sec i nosaltres més encertats baixada sense incidències tot i que algún tramet es pedregoset. Hem aprofitat per veure com baixava el chovenet Gerard que baixava el tio fuman i cantant la cançó de la Montiel: Fumando espero al hombre que yo quierooooo
Juer la Giant eixa es un maquinón en la Fox en Kachimba de 180mm manillar més llerg que la crisi i un pes...en fi n' hi han de duros i hores possades un bicicleton de tomo i lomo !!!. Però en canvi Eloi si si el que s' aprimat...baixava en una Coiler del prejuràsico Mesozoico o potser d' abans inclús, jo diria que es del Paleozóico inferior, és a dir un fòssil viviente, una peça de musseu, pero ahhhh no es la fletxa sinò l' indio i Eloi es molt indioo i ens ha deleitat en una expectacular baixada i molt adornada àspecte que li feia falta abans.
Bé després del regatxol feia falta la meva avaria a la bici i es que el temps passa, però hi han cosses que no canvien mai, así , si que canvien l' edat que no perdona i prop dels 43 tacos cada cop me costa més pujar la mola.
