Bueno, relato d'un dia quasi-perfecte a vallnord...
1.- Sortida puntual des de reus a les 7.15h (lo cunyau joanma com sempre arriba més aviat de lo previst, però jo ja estic al parking tancant lo maletero i tot preparat..
2.- cafelito de rigor
3.- trec diners al caixer
4.- omplim dipòsit de gasoliuuuuuuu i cap amunt a andorra...
5.- viatge sense entrebancs, i se'm fa molt més curt gràcies a anar acompanyat del cunyau...
6.- a les 9.45h ja estem aparcant a la Massana, mos vestim, i a les 10:05h ja estem traient lo 2x1 i remontant.... a les 10.20h ja estem a punt de fer la primera baixada...
7.- lo 4x està obert i operatiu, i té uns paranys que paqué, el fem sense problemes però no té res de fàcil, i quan penses en tios en rígides i forquilles de 130 pedalant de 4 en 4 se't posa la pell de gallina....
8.- baixada per la variant de la wcup i enllaçant a la old school....
la bici corre, corre molt, fem peraltes, traçades collonudes, dinamisme, flow total, sense pràcticament pedalar, però aprofitant les inèrcies i resulta ser un dels dies que baixem més ràpid! la gent s'aparta (algun no, fins i tot li fem nosa, jeje) però lo més important és que baixem tranquils, sense corassa, arremangadets, sense suar ni patir excessiva calor. No fem fallos, disfrutem, en definitiva, tot rutlla...
Les pistes estan totalment destrossades abans dels peraltes a primera hora del matí, les enduros tenen aquest problema, destrossen per culpa de clavar roda. Tot i així és impressionant....
Han canviat la traçada del camí d'arrels i el salto assessino d'abans de la font, ara empalmes millor, quasi no toca pedalar, i se fa tot més fluid, aquell tram no valia la pena...
Crec que és la primera vegada que la 66 a la part de baix no se'ns fa pesada: ja no ens cansem de braços, l'únic que cal és anar algo més lents, no gaire més, lo just per dibuixar bé les curves a 180º i seguir disfrutant del que fins ara ens semblava pesadíssim..... tant poc cansats que abans de les 4 ja havíem fet unes 11 baixades....
Després pugem dalt i fem la wcup, aquesta vegada en sec. Me poso davant intentant buscar les traçades bones (ajudat per detrás amb les instruccions de joanma que sempre hi veu més que jo encara que vagi 2 metros enrera) i mantenint una velocitat "segura", sense adonar-nos, passem tota la wcup sense dificultat, i els llocs difícils es converteixen en un passeig.... Serà la nostra assignatura la setmana de bungalow, per arribar a fer-la bastant ràpida...
Ja m'he perdut de la quantitat de baixades que vam fer, sense pràcticament parar, i només uns escassos 20 minuts per dinar.. Algo ha canviat, intentàvem saltar tot lo que trobàvem a la route 66 (totes les messetes) sense cap susto, empalmades molt fluides, i una velocitat elevada...
l'únic ensurt, si se'n pot dir així , és quan joanma, a la pista d'enllaç al telesilla té rebentón, per sort vam poder retrocedir i tornar a agafar el telecabina per anar a canviar la càmara... jo vaig baixar sol per la 66 mentres joanma me vigilava des de lo más alto de la cabina....temps total de baixada fins al parking de terra: 6 minuts aprox, sense fer ni una sola parada i pedalant com una rateta...
canviem la càmara i cap amunt.... i aqui ja perdo el compte de les baixades que vam fer.... però a tot arreu on abans ens quedàvem frenats ara saltàvem feiem pumping empalmàvem mesetes.... i sobretot disfrutàvem....
i puc afirmar que hi ha trams, que tot i no pedalar potser no havíem anat mai tant ràpid..
A l'última baixada a mi se me'n va anar la roda una vegada sense conseqüències, signe de possible cansament
llàstima que no vam poder fondre uns quants "cuenqueros".....
a les 4 menys 5 vam llimpiar les bicis, mos vam vestir, vam carregar el cotxe i vam anar a retornar les targes dels forfaits.... a les 16:15h sortida de la massana... a les 18.40h arribada a reus.... fem lo trasvasse de material i joanma empalma cap a tortosa... suposo que devia arribar a les 19.40h...
en definitiva, dia rodó, "0" cansament, només el dit del freno trasero que me fa una mica de mal.... ni callos a les mans, ni res....
i sobretot un bon regust de boca...
llàstima no haver sigut los 3, llavors hauria estat perfecte...
i aqui s'acaba la minicrònica que amb l'emoció d'un dia rodó ha crescut de mica en mica...
au pos...
