on esta Eloi ?

Avui entreno, al Godall aprofitant que dimarts es festa local a Roquetes i per tant, no hem d' anar a treballar...

hem fet dos baixades una en lo crono la primera i l' altra a tramos, volia veure com baixava Eloi, ja que a la cronometrada nomes l' he vist al sortir i això que he pedalat com un cobardeee !!!

Remontes a peu, petit escalfament i sortim Eloi aixeca les roques del terra i jo pedalooooo detras d' ell com puc fins que un Eloi, gran se va fent mes petit i mes petit, ja nomes es un playmovil, ara un puntet a l' espai i txan s' esfumat...i jo preguntantme on es Eloi ? on es ?

però Eloi ja estava baix fotense una canyeta Estrella i uns boquerons...jodeeer i aixo que no atacavem i tal i qual i patatim i patatam.

despres de que Eloi se disipe a l' espai, segueixo a la meva "bola" tot i que toca molt la moral...perooo...es lo que hi ha !!!

total que avui no pirulo bé, apreto mes lo fre i els petits errors se van succeint, pero tot i això, la baixada no es pas dolenta, pero tampoc bona, fins i tot al salto me paso d' assegurar i casi ni arrivo a la recepció !! semblava er cuñauuu asegurant, haurem de vendre polisses de Catalana Occidente, toro, toro i toroooo

Després a pedalar, per la llosa final i alli esta el desaparesido Eloi, esperantme sense casco, afluixo, freno paro el crono i un 2.34"50s bé han sortit tos los petits errors +3s respecte a l' altre dia...i Eloi pos un temps estratosfèric aprox. 2.20s !!! i real no com lo 2.12s tant guanyador com Falso ! i mes despres de mirar que el que va Sr. Igancio a Vall d' uixo, millor temps que el crak Manel Arasa...en fi deixem' ho estar....

bé nomes es la primera baixada podem millorar, pero el sol apreta i quan arriven adalt de tot, suats com a gorrinos, decidim fer la segona a trans i gaudir una mica mes de la baixada, Eloi casi se'l menja una serp i jo mirant de millorar al primer escalo, assignatura pendent, al final ben resolta, seguim baixant i Eloi al mateix lloc on va caure el dia de la cursa, se pega un sustuuuuuu i deixa al mitg de la sendera dos pedroles com a pilotes de basket, sort que ja estic acostumbrat i puc frenar....

arrem cap a baix que es tard i tenim sed, i al salto ens marquen dos de llergs jo fins al pla de baix el més llerg que he fet aqui.

Acavem al pla de la Galera fent les cervesetes fresquetes de rigor...